dijous, 3 de setembre de 2015

Trescar Tastanós

Pel Trescar del segon trimestre vam desplaçar-nos fins a Viada a l’Alt Berguedà amb l’objectiu de pujar al Cap de Tastanós, gaudir de les seves magnífiques vistes i conèixer de més aprop aquest tros del massís calcari del Catllaràs.
Comencem a caminar a un quart d’onze del matí des del mateix bar Comellas, on vàrem esmorzar. Pugem unes escales, tot seguint, senyals grogues ens porten fins l’església parroquial de Sant Joan. El sender passa pel mig d’un hort davant de l’església en direcció oest, seguint la línia de torres d’alta tensió que provenen de l’embassament de La Baells. Just quan veiem l’embassament, virem al nord per endinsar-nos en un bosc de pi roig. Davallem fins la font del Mas i prenem el GR 241 per una ample pista, passem pel davant de la Granja de la Coromina, des d’aquest punt tenim una visió privilegiada del Tastanós i de l’Esquena de l’Ase al nord i de l’ondulada serra del Pic-en-Cel al sud. Seguim pujant per la pista seguint les senyals del GR fins a un encreuament de camins senyalitzat. En aquest punt prenem el PR C-147 sentit nord, al princi en forta pujada per una pista, però aviat es transforma en un estret sender que avança per la falda de la Gotzera. El sender avança per la mateixa cota en direcció nord, amb vistes a Viada a l’est i la paret de la Gotzera a l’oest, sobre nostre, tant , que en més d’un pas hem de fer servir les mans, el sender s’allarga fins arribar al forat, on es pren una pista fins a les runes del Mas del Roset. Al Roset, pugem fins al Castell del mateix nom per un costerut sender.
El Castell del Roset del segle X s’enfila a una roca orientada a Viada, donant l’esquena al Tastanós. Del castell només queden unes ruïnes atapaïdes per un túpit bosc. Bona part del grup fem una grimpada per gaudir-ne de les vistes, després de fer tot un seguit de fotografies girem cua per retornar al Mas del Roset i reemprendre la ruta cap al Tastanós. El Sender que puja fins a la collada surt de les mateixes ruïnes del Mas Roset. El corriol no és gens obvi, hi ha alguna fita a l’oest del mas que cal seguir per un rastre mig perdut cap a ponent, voregem per sota la cinglera sud de Tastanós, que tenim just davant. Anem pujant, amb el sol que ens fa suar de valent. Ens anem aproximant a la base de la cinglera, i pugem una llarga estona fins a la Plana del Castell, un planell equidistant entre el Cap de la Gotzera (que ens queda a sota) i el Cap de Tastanós (que ens queda a sobre). Des d'aquest petit repòs en la nostra pujada tenim una bona vista de l'esperó de Tastanós, ja vora el cim.
A la Plana del Castell trobem el PR que ve del cantó de La Nou, però no el seguim. Prenem el caminet a la dreta fins una altra clariana al bosc, on tornem a trobar-lo. Tampoc no el seguim i avancem per un senderol menys evident, també a la dreta, que ens encamina cap a la base de la paret de Tastanós. Poc més amunt cal ajudar-se de les mans per pujar un tram dret i obac, i tot seguit fer un flanqueig una mica exposat però molt fàcil a la dreta i amb l’ajuda d’una cadena. En pocs minuts ens situem al Cap de Tastanós (1.343 m.) . Abans de disposar-nos a dinar al cim, anem a fer una ullada a la cresta de l’Ase. El primer tram és ample entremig d'arbres, però de seguida es va esmolant fins a fer-se considerablement fi i aeri al pas de l'Esquena de l'Ase. Es un pas similar al pas del cavall del Vallibierna amb sortida amb ascens. Després de fer-li una ullada, retornem al Cap de Tastanós per dinar i gaudir de les excel•lents vistes, de les quals podem anomenar: el Sobrepuny, Rasos de Peguera, Ensija, els cingles de Vallcebre, el Pedraforca, també cap al sud s'obre una àmplia panoràmica sobre la vall del Llobregat i la llunyania podem distingir Les Penyes Altes del Moixeró al nord i el Puigmal al nord-est. Un cop assolit el punt culminant del Trescar i mentrestant sonen les campanes del Santuari de Lurdes de La Nou, davallem fins a la plana del Castell pel mateix sender. Un cop a la collada prenem el PR per la vessant de La Nou en direcció nord i en paral•lel a l’esquena de l’Ase. El camí es tot un seguit de sifonades fins al collada dels Pasquals. A la collada prenem un sender poc definit que es perd, però es pot seguir si es té el rub clar que va a petar a una pista. Prenem la pista a mà dreta que després de creuar el torrent de l’Arç esdevé corriol i ens dur de nou fins al mas de Roset. Al Roset prenem l’anomenat camí de l’aigua, que fa referència a una antiga excavació anomenada mina d’aigua. Anem davallant suaument una estona, fins que retrobem el torrent de l’Arç, en aquest punt convertit en la font de l’Arç de tres boques, indicant la seva abundància. Ens refresquem de valent en aquest punt, ja que tot ser el mes d’abril el dia ha estat molt xafogós. Continuem baixant, als pocs metres passem per la mina d’aigua, que es tracta d’un espectacular túnel excavat a la roca per salvar un esperó rocós. El bonic sender, finalitza a la Creu del Roset, donant pas a una pista que ens durà de retorn a l’església de Sant Joan de Viada.

Trescar Montsant

Diumenge, 15 de febrer. Encetàvem una nova temporada del Trescar del Foment Excursionista de Barcelona, l'indret escollit va ser a la Serra del Montsant amb un itinerari força entretingut visual i tècnicament. La meteo per diumenge no era gaire esperançadora, però tot i així, ens replegàvem 8 trescaires a quarts de set del matí a la plaça dels Ocellets per desplaçar-nos a La Morera de Montsant. A quarts de nou acumulàvem forces al Bar l'Únic de La Morera amb un cel mig emboirat, però no gaire amenaçador.
Un cop amb l'estomac ple ens enfilàvem pel PR-C183 o camí dels Barrots. El sender comença amb un ascens molt suau, fent una gran llançada cap a ponent, però quan es decideix a pujar ho fa de valent, fins arribar a la mateixa paret de la serra. Un cop a a dalt, cal resseguir ben bé les senyals grogues del PR per tal de no encigalar-nos per senders d'escaladors. Arribem al pas dels barrots en poc més d'una hora. Aquest singular pas es tracta d'una bretxa a la paret amb una roca incrustada a la part superior de la mateixa, permetent-nos superar bona part del desnivell tot grimpant per la canal amb l'ajuda de unes grapes. Un cop superada la canal arribem al punt més emocionat: hem de creuar la canal per la part superior de la roca incrustada. Un cop superat aquest primer pas, continuem resseguint el cingle direcció ponent fins arribar a un encreuament de camins senyalitzat amb dues opcions: seguir per el cingle del Portaler direcció Roca Corbatera o continuar tal com vam fer nosaltres pel PR-C183, anat a buscar la Serra Major i el GR 171. Un cop a la Serra Major entrem en una espessa boira i clapes de neu, seguim pel GR 171 un parell de centenars de metres fins arribar a una senyal amb múltiples direccions, prenem un sender poc marcat anomenat: l'Aixaraqall. En un principi el sender vira al nord-est per tot d'una prendre direcció nord, tot davallant per una aresta fins al barranc d'Aixaragall, anem en descens passant els grauets de Mateva a mida que deixem la boira enrere. Al barranc, tornem a enllaçar amb el GR 171 i baixem fins el Toll de l'Ou. El Toll de l'Ou és uns d'aquells punts idíl•lics on la natura ha esculpit una piscina natural amb salt aigua inclòs. Deixem el toll i tornem a pujar, ara prenem un sender poc freqüentat que passa per la cova del Bocí i acaba enllaçant amb el PR-C 14. Passem per la Cova de l'Ós, de nou en aquesta cova podem comprovar l'erosió provocada per l'aigua i com afecta de diferent manera a les múltiples capes del conglomerat que conforma la Serra del Montsant. Novament, enllacem amb el GR 171 per retornar a la Serra Major, mentrestant guanyem alçada, la boira es va fent més present, un cop a dalt seguim l'ample carena direcció oest acompanyats d'una espessa boira que ens resta les magnífiques vistes d'aquest indret. Passem pel Piló de Senyalets què amb 1109 metres és el punt culminant de la ruta i seguim fent carena fins al Pi del Cugat, aquest pi d'espècie Pinassa té la singularitat de resistir ben en mig d'una carena ben ventada.
A l'alçada del pi baixem per un sender fins al clot del Cirer on dinàrem. El Clot del Cirer és un dels indrets més emblemàtics de la Serra del Montsant. Enmig de l'aridesa de la Serra Major, esclata com un oasi ple de verdor a l'indret més inesperat envoltat per una balma i presidit per dues nogueres, on antigament es trobava el cirer que dóna nom al clot. Nosaltres ens recollim a la balma, al sector sud, prop de la font que raja amb força. La boira persistent, mentrestant dinem dóna al clot un aspecte fantasmagòric.
Sortim del clot retrobant de nou el PR-C14, ara amb forta pujada camí de nou a la Serra Major. Ja prop de la carena, veiem dues ombres, es tractàvem de dos nois fent travessa un pèl desorientats, i es què la boira no donava treva. Els donem un cop de mà per encarrilar el seu destí a Ulldemolins i tot d'una continuem la nostra ruta. Ara sí, abandonem definitivament la Serra Major per davallar per la vessant sud de la serra, tot seguint el PR-C14 i deixant per fi les brumes enrere. Arribem fins el cingle dels Sacs, la visibilitat millora molt i podem gaudir del Racó de Missa, la cova Negra i les vistes al sector d'Escaladei. Ara només ens queda desgrimpar una mica pel grau de Salfores per retornar al punt de partida: La Morera de Montsant. Tota la davallada ens acompanyen les anades i vingudes de tres helicòpters, què des de el cementiri de La Morera s'enlairaven efectuàvem un rescat al Grau de Barrots i en seguirien acompanyant un cop al bar fent el refresc abans del retorn a Barcelona. Cal esmentar què l'excursionista accidentat va ser rescatat conscient i amb bon pronòstic.

dijous, 2 de juny de 2011

Ascens al Puig Neulós

Fitxa tècnica de l'etapa
Distància: 25.5km. Desnivell positiu: 1200m. Desnivell negatiu: 1200m
Dificultat dels trams de corriol:fàcil, mitja.
Temps total del grup amb parades: 8:30 hores
Ruta circular: Sí

Presentació de l'ascens
L'ascens al sostre de l'Abera ens perment comtemplar una magnífica panoràmica, per una banda sobre l'Empordà i el Cap de Creus a la vessant sud i d'altre el Rosselló, el Golf de Lleó i com no el proper masís del Canigó tot mirant al nord. Per altre banda tenim la possiblitat de gaudir d'una gran diversitat forestal degut al gran desnivell de l'excursió.


Matí a Cantallops


No hi ha pèrdula

Descripció de l'etapa
El punt de partida de l'excursió és la població de Cantallops, on ens deixa l'autocar i acaba la carretera ( en cas d'accedir en cotxe, es pot transitar comòdament per la pista fins a Santa Maria de Requessens).
Creuem el poble seguint les indicacions cap a Requesens. Arribem a la pista i als pocs metres després d'un revol, prenem una pista secundaria a mà dreta, tot seguint unes senyals grogues que indiquen l'itinerari circular recomenat per accedir al castell de Requessens. Creuem un riarol i tot d'una la pista s'enfila que fa fort, no tardem en aturar-nos a la font de la Solana per refrescar-nos. Contímuem pujant cada cop amb més desnivell fins a un replà on es creuen camins, on hi trobem un grup de caçadors esmorzant, aprofitem per fer perguntar-lis la sortida fins l'enllaç amb el GR11 i fer una glopada d'aigua. Seguim per la resta de pista uns pocs metres i pendre un corriol a mà dreta que ens durà fins la pista enllaç amb el GR11, seguirem en descens uns metres direcció Santa Maria de Requessens fins un trencall important i ben senyalitzat. Prenem la pista a la nostra esquerra en lleugera pujada s'endinsa en l'arbrat. La seguim durant uns quants centenars de metres, fins a trobar un desviament a la nostra dreta. Deixem la pista per la qual venim per prendre aquest sender, senyalitzat amb una pedra a terra amb el text "enllaç GR10". Seguim per aquest fins arribar a la Font de la Verneda. Estem totalment envoltats per castanyers. Al cap de pocs metres de la font hem de desviar-nos a la dreta per un corriol que s'enfila pendent amunt per una torrentera fins al Coll Forcat. Val a dir que tot el camí està perfectament senyalitzat amb marques de GR i PR, de manera que no hi ha pèrdula.


arribem a la frontera


Cau la boira

Un cop hem arribat al Coll ens trobem amb un filat que ens talla el pas, es tracta d'unpas fronterer amb l'estat Francès. Un cop hem travessat ja ens trobem en l'altra vessant de la muntanya. Des de aquest punt hi ha una perfecte visió del Canigó i del Pirineu Oriental, però malogradament ens cau una espesa boira, deixant-nos sense visiblitat. Després d'assegurar-nos del camí, ja que abandonem el GR10 i continuem pel PR en ascens per la nostra dreta, com sempre guiant-nos per les marques grogues. Així doncs arribarem al Coll Forcadell, on un mur de pedra ens obliga a continuar la marxa cap a la nostra esquerra. Finalitzat el passeig per la zona boscosa arribem a un prat i el camí es fa més pla. Seguim així fins al Col de Pal. Ens endinsem en una pineda per la qual pujarem en bona pendent fins el Roc dels Tres Termes. El vorejarem per la nostra esquerra i un cop superat caurem cap a la dreta per anar a buscar el filat que segueix marcant la línia fronterera. Seguirem així, ara seguint els senyals com podem, ja que la boira en aquest punt gairebé no ens deixa veure ni ela nostres peus, així fins GR fins al Coll del Pou. Nosaltres poc abans del coll troben la carretera que puja al cim i decidim seguir-la uns metres ja que la visiblitat és péssima. Seguirem pujant, quan millora en sortim continuant just per la línia fronterera, just abans del Coll del Pou ja amb el cim a la vista. Arribats a aquest, amb prou feines veiem l'aparatosa antena que hi ha al Puig Neulós, així que de vistes res de res. Aprofitem per dinar al cim i fer les fotos de rigor.




Preciosa Fageda en el descens


Costa veure l'antena, no sentirla

Remprenem la marxa tornant cap al Coll del Pou i des d'allí, seguint les indicacions del pal d'itinerari, passem per una magnífica fageda fins pendre un corriol en descens que ens portarà fins la pista que baixa a Requesens. Aquesta pista no té pèrdua, tot i la nul.la senyalització en tot el seu recorregut. Es descendeix en llargues llaçades per una pista ampla, encara que per moments en mal estat degut a la gran quantitat de pedra solta que presenta. I no té pèrdua ja que hem de prendre sempre el camí més evident alternant pista i corriol, fins el darrer tram que baixa directament per un corriol en descens fins al mateix poble de Cantallops.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Ascens al Tossal d'Engrilló

Fitxa tècnica de l'etapa
Distància: 17.5km. Desnivell positiu: 700m. Desnivell negatiu: 700m
Dificultat dels trams de corriol: mitja, alguna grimpada i passos aeris.
Temps total del grup amb parades: 6:30 hores
Ruta circular: Sí

Presentació de l'ascens
El Tossal d'Engrilló és el cim més alt del Montsagre d'Horta amb 1071 metres i enquadrat dins del Parc Natural dels Ports. En aquesta excursió proposem una circular des de les afores d'Horta de Sant Joan. Fent l'ascens pel Barranc del Ventador que ens donarà pas a un passeig per boscos i parts del Altiplà entre el Montsegre d'Horta i de Paüls, les vistes de parets verticals al cim i la baixada pel pujador d'en Valero acabaran de completar una excursió realment inolblidable.


A les Cambretes

Descripció de l'etapa
Ens aproximarem fins al Barranc del Ventador per la pista que hi ha just a la rotonda de la carretera d'Arnes. Seguint aquesta pista ( hi ha l'opció de prendre alguna drecera) arribarem a les ruïnes del Mas de Fondos, en aquest indret prendrem un camí senyalitzat en direcció: Barranc del Ventador. Un cop haguem arribat a les Roques Cambretes i amb una magnífica visió del Barranc i les Roques de Benet a la nostra dreta, deixarem el corriol que s'endinsa al Barranc per seguir pujant. El nou corriol cada cop es torna més vertical, fins obligar-nos a grimpar per les roques i finalitzant al Pas de la Mala Dona (aquest pas no té cap dificultat, però és molt aeri). Un cop passat aquest pas el camí es suavitza buscant el Coll de l'Ereta, on canviarem de vessant. La vessant est
ens dóna unes exel.lets vistes panoràmiques de les Roques de Benet i la frondositat d'un bosc salvat de les flames. Baixarem fins el Mas de les Creuetes del Lloà i el seu Pou. Tornem a pujar fins el Coll de la Gilaberta, des de aquest punt veurem Paüls a la llunyania i en primer terme a mà dreta la Punta d'Aigua. Però nosaltres trencarem a l'esquera per seguir pujant fins al Coll d'Altans, on se'ns obrirà un altiplà amb vistes a la vessant d'Horta per després endinsar-se en un bosc de pi abans de descendre fins la Font de Montsagre d'Horta (lloc perfecte per dinar). Ara només ens queda afrontar el cim, o poden fer directament per una tartera o bé anat a buscar la pista que puja fins el cim del Tossal d'Engrilló. Al cim les panoràmiques sobre els tallats del Montsagre d'Horta, l'Horta de Sant Joan i el Montsià són d'allò més impresionats. Realment és un vèrtex geodèsic que val la pena fer i gaudi.


Al pas de la Mala Dona amb Ferran


Al Grup al Cim del Tossal d'Engrilló

El descens el farem seguint la afilada carena, amb una paret vertical de 300 metres a la nostra mà dreta fins arribar al pujador d'en Valero. El pujador és un corriol que és obre ben be pel mig de la paret, els antics traginaires varen obrir-lo per poder-ne passar amb els matxos i acurçar el camí fins l'Horta de Sant Joan. Així, d'aquesta manera no ens adonarem i ja serem abaix a la pista i només ens quedarà retornar al punt de partida.


Baixador d'en Valero

Resum:
El temps ens va respectar i la pluja només va ser anecdòtica, deixant-nos gaudir d'una esplèndida excursió i sumar un cim més a la llista.