BVB 09' Tot un èxit

Quan vaig veure l'anunci de la BVB 09' al bloc de la Mariona no vaig dubtar-ho ni un moment i em vaig afegir immediatament. No sabia realment quin poder de convocatòria tindria, ni quin seria ritme, ni com respondria el meu cos. En definitiva no sabia res de res. Seguia el bloc perquè quan vaig començar aquesta aventura blocaire fa uns mesos, vaig començar a navegar per aquest immens mar de blocs cercant referències, i el de la Mariona pel contingut, dinamisme i format va esdevenir-ne un dels fitxes. Ara jo i tots els que vàrem participar a la BvB 09' sabem més de nosaltres i d'aquest nou mitjà d'interacció social, com bé ha dit Rafael Vallbona.



Després d'aquesta introduccció intentaré explicar com vaig viure la jornada de diumenge:

Sortia del meu carrer amb nom poeta a un quart de deu del matí intentant fent-me amb la meva specialized de segona mà de camí a l'estació de Sant Andreu Arenal (feia un any que no la tocava). A tres quarts ja hi era a l'estació i a la façana sud no s'hi veia a ningú, en vaig estar uns minuts i res de res, no venia ningú fins que fent una ullada en direcció nord vaig veure un noi alt i prim, vestit de ciclista amb barret i polaines de llana. Vaig apropar-me, i vaig fer-li la pregunta, i sí, era en Miguelito acompanyat d'en Víctor i el seu tàndem, també hi era en Rafael que coneixia com a lector dels seus llibres de rutes cicloturístiques, i amb qui vaig intercanviar impressions. Mentrestant no vàrem empendre la sortida a dos quarts d'onze, no varen parar d'arribar ciclistes, els darrers la Cristina i en Jose.

Així doncs, a dos quarts d'onze sortíem una vintena de ciclistes cap a La Roca, on ens havíem de trobar amb el grup de la Mariona. El ritme que marcaven Miguelito i Víctor enfilant la part final de la Meridiana era viu, per la meva part intentava mantenir-me en el grup junt amb Rafael i sevir d'enllaç als més enrederits. Un cop a la carretera de La Roca el ferm esdevenia humit i lliscós, degut aquestes circumstancies vaig tenir un petit ensurt amb la roda de darera, res comparat amb el de la Cristina que va ser triple, i que miraculosament va dominar. A Montornès el grup es va estirar per acabar trencant-se, agrupant-se al semàfor de Vilanova del Vallès i fins La Roca, on vàrem fusionar-nos amb el grup Mariona donar-nos un respir als no iniciats. Un cop a la variant i fins Sant Celoni el ritme va augmentar, mentrestant jo rentabilitzava la compra de l'armilla reflectant tancant el grup. A la carretera de Vallgorguina el grup s'estirava augmentant el nerviosisme dels automobilistes.

A Vallgorguina vàrem parar. Uff! necessitava menjar i es que en ruta no estic acustumat. Aquí vàrem trecar virtualitats blocaires, ens vam relaxar i fer-nos la foto oficial de la BVB 09'



Ara tocava pujar, i ja m'estava bé. Vaig anar a roda de Maria que deu ni do, acostumat a ports de 20Km em va sortir a poc. Un cop dalt vàrem agrupar el grup, i vaig baixar poc a poc amb Mariona, Miguelito i Víctor. Arenys de Munt vaig retrobar-me amb Rafael, va comentar-me que fins a Mataró era un trenca-cames i un cop vam creuar la riera, vaig decidir provar-me sortint a tope al cap davant tot estirant el grup, el primer tram de pujada és més llarg del que en pensava i vaig quedar sense forces, però va estar bé. A partir d'aqui vaig rodar amb Mariona gaudint de l'esplèndid paratge que ens oferia el Maresme. L'averia de Miguelito trencant la cadena del tàndem ens va aturar, finalitzant amb rescat policial fins l'estació de Mataró gràcies a la intervenció deXavi Novell. Passat Mataró el grup es va partir en dos: via Granollers i via NII. Junt amb el grup ZX, Cristina, Jose i algú més vaig fer la via NII. El trajecte final va estar marcat pel costant Garbí que va endurir el teòric plàcid comiat de la primera BVB.

Finalment, vaig pujar el meu costerut carrer del Poble Sec amb poc menys de 5 hores de ruta i més de 122Km de bon ambient, esport i la sensació d'haver participat en la primera edició de quelcom especial.

Gràcies a tots, i a repetir-ho!

Les fotos de la BVB 09' per David